Assegut al sofà, cervesa en mà, devoro un reportatge sobre Julian Assange amb insana devoció. Buscat per Suècia en relació amb un cas d’assetjament sexual, hom sap que, tal com traspassi la frontera dels Estats Units, el fundador de Wikileaks esdevindrà víctima d’un complot mundial. Empresonat o assassinat, aquest és el destí que li espera a l’home que ha publicat més documents classificats que tota la premsa mundial junta. Però se’ns en fot. A mi, també. La cervesa s’ha escalfat i la meva preocupació principal rau en que n’hi hagi més a la nevera.

No fa pas tants anys que la popular María Dolores de Cospedal afirmava amb rotunditat que combatria sense reserves qualsevol pràctica política lligada a la corrupció. Jo seia al mateix sofà d’ara, amb una altra cervesa igual d’esbravada, quan un glop de bilis va escalar fins a la gola imaginant-la brindant amb els mateixos corruptes a qui aleshores jurava i perjurava que perseguiria. No va moure ni un dit, com ho demostra la investigació a la seva persona per l’Operació Catalunya. Jo tampoc en vaig moure cap. Vaig aixecar-me a buscar una altra cervesa i me’n vaig oblidar.

Vivim en un país on una entitat bancària, de nom Bankia, s’havia proposat estafar-nos i arruïnar-nos. I a punt va estar d’aconseguir-ho. Però ningú no es va atrevir a cremar la seu central de Bankia. Perquè se’ns en foten les famílies que voregen la pobresa per culpa dels paranys de Rodrigo Rato. Durant la meva breu etapa de professor universitari, que va coincidir amb un desaforat augment del cost dels crèdits, vaig recomanar a l’alumnat, uns 200, que no es matriculessin. Era possible desmuntar el deficitari sistema universitari espanyol des d’un raconet de món com Lleida. No em van fer cas, se’ls en fotia. Avui la majoria no tenen feina ni diners, perquè els van invertir tots en una carrera que no els ha servit per a res.

Per això, Podemos feia por. I, per això, Podemos va ser desactivat amb mil i un ardits. Les dretes l’acusaven de populisme. Però tota acció té una reacció, i el populisme s’erigeix en la reacció del poble envers les accions ofensives del poder. És això el que els fa por, el populisme. Amb el tantsemenfotisme actual no hi haurà qui els aturi. Potser peco de populista, però sé que se us en fot, perquè un cop m’hagueu llegit, em canviareu per una cervesa fresca. I sabeu què? Se me’n fot.