On són els filòsofs?

On són els filòsofs?
El club de la comèdia.

A una societat perduda, perversa i pertorbada com la nostra li calen filòsofs. Filòsofs de veritat. Com els d’antany. Els pseudopensadors amb ínfules messiàniques que han fet de les tertúlies televisives i radiofòniques el seu modus vivendi no només menystenen la seva condició de filòsofs moderns, sinó que també perverteixen l’elevada capacitat intel·lectual que creuen atresorar. On s’amaguen aquelles i aquells que ens han de guiar cap a un nou model de societat? On són els filòsofs, els pensadors i, en definitiva, els nostres líders intel·lectuals?

L’Ivan és una d'aquestes persones. I el seu germà, el David, també. Més enllà de jugar a futbol platja i a Rocket League, una mescla impossible de futbol i cotxes, aquest tipus sembla talment que no posseeixi cap altra habilitat. Però les aparences enganyen, com també enganyen els països que volen passar per democràtics quan a l’hora de la veritat freguen el feixisme. Que l’Ivan i el David estudiessin filosofia no hi té res a veure. Ni tampoc que tardessin més de deu anys a acabar la carrera (no entre tots dos, sinó cadascú!). Fins i tot podria passar per alt que la relació més estreta que han mantingut amb la filosofia siguin una sèrie de xerrades en diverses cases okupes infraocupades (paradoxal o redundant?). I és que tendim a apartar, marginar i fins i tot eliminar (literalment) els diferents, els anormals, entre els quals trobem els més intel·ligents, per la diferència i la anormalitat que representen en el marc d’una societat com l’actual. En canvi, necessitem aquestes persones, persones que dediquin totes les hores (laborals) del dia a pensar (i repensar), a raonar sobre l’existència, la veritat, sobre les causes i els seus efectes, i a definir les noves definicions que ens ajudaran a definir-nos de nou com a societat. És a dir: filòsofs que es dediquin a filosofar.

Per tant, els filòsofs hi són. On? Als mitjans de comunicació, no. Per què? Perquè a les elits els importa un rave la filosofia. Com ho fem, doncs, per trobar-los? Fàcil: aprenent a separar el gra de la palla. Els filòsofs, dels comediants que no fan gràcia. Els pensadors altruistes, dels qui només saben treure’s el borrissol del melic. En definitiva: l’Ivan i el David, dels pseudofilòsofs amb un superego desbocat. Perquè la palla és molt vistosa però, a diferència del gra, alimenta poc.