Quants quioscos hauré visitat durant els últims dies… Una cinquantena? Més de vuitanta? Cent?! No ho descarto pas. De fet, per tirar endavant qualsevol projecte editorial esdevé imprescindible el suport dels punts de venda habituals, des de papereries o llibreries fins a benzineres, passant pels clàssics estancs, entre molts d’altres.

La veritat és que no en tinc cap queixa, del tracte rebut al llarg del centenar de visites. Bona gent, normal i corrent, amb els problemes normals i corrents de tota bona gent d’avui en dia. Per a ells, però, aquests problemes tenen nom i, almenys, un cognom: la crisi del paper.

Marges de benefici cada vegada més escassos, la impossibilitat de controlar la quantitat d’exemplars que els arriben de cada número i l’envelliment progressiu del lector de premsa en paper s’han erigit en les principals bèsties negres d’un sector que, en el cas de la ciutat de Lleida, ha vist com havien d’abaixar la reixa fins a una cinquantena d’establiments en els darrers anys. L’adjectiu dramàtic es queda curt per a la quantitat de famílies que han perdut la seva font d’ingressos principal.

El patiment dels quiosquers resulta equiparable al dels periodistes, que veuen com els llocs de feina es redueixen en consonància amb les vendes dels diaris on treballen. El paper s’ha convertit en una eina gens sostenible, tant econòmicament com ecològica. I no és que servidor no hi cregui; soc incapaç, per exemple, de llegir un llibre mitjançant una tauleta tàctil, ho he de fer en paper. Però aquests són productes acabats, a diferència dels diaris, que quan surten a la venda ja han perdut tota la vigència del dia, que en el fons és la seva raó de ser.

Adaptar-se o morir, no hi ha més. De la mateixa manera que la premsa va superar la crisi que havia suposat l’aparició dels diaris gratuïts, ara toca adaptar-nos a una nova realitat, realitat virtual en aquest cas. Internet i paper han de saber conviure, però conferint al paper un altre paper (permeteu-me la redundància, si us plau). Perquè sense paper, quin paper interpretarem els periodistes i els quiosquers en aquest joc l’objectiu del qual és arribar a final de mes? Penseu que aquest és el paper de les nostres vides...